|
 Vilada |
El
començament d’aquesta ruta és el pont de
Vilada, seguint les marques del GR 241 per una pista fins al
primer coll. A partir d’aquí cal girar cap a l’esquerra
per seguir les marques verdes i blanques d’un sender local.
En un punt concret, la ruta agafa una drecera per escurçar
un revolt de la pista, just abans de sortir una altra vegada
a la pista, veureu tres pedres pintades de vermell: són
les marques per delimitar els termes de les finques. La pedra
central sempre és la més gran, és el terme
i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen
filloles. L’orientació de les pedres indica la
direcció que segueix el terme. Les pedres també
poden estar pintades en altres colors (groc, blanc...); o, si
el terreny és molt rocós i no permet enterrar
pedres, els termes es marquen amb tres ratlles tallades en una
roca. Si camineu molt per la comarca, veureu sovint aquestes
marques.
Just abans d’arribar a la casa del coll de la Mola, la
ruta deixa la pista per pujar per la costa fins a trobar el
camí que anava a la casa de la Baga. A mesura que pugeu
per la cresta, veureu les parets d’antics camps; intenteu
imaginar-vos la feina que suposava construir aquestes feixes
–un any de treball per hectàrea- i després
conrear-los. Evidentment, les zones de bosc eren molt més
reduïdes.
 Guardiolans |
Quan
el camí s’aplana és un bon moment per contemplar
les bones vistes de les muntanyes de Vilada i de Castell de
l’Areny en les clarianes. El camí va a parar a
una pista amb clares mostres d’una activa explotació
forestal. La ruta s’aparta de la casa de la Baga, però
val la pena arribar-hi i veure una típica masoveria,
probablement construïda al segle XVIII i que té
una particularitat: dóna l’esquena a la vall i
mira cap a la costa de la muntanya. Per a una mentalitat moderna
aquest fet es fa estrany, ja que es privaven de la vista més
bonica; però cal pensar que en aquella època el
més important no eren les boniques vistes sinó
l’orientació cap al sol.
Quan
reprengueu el camí anireu a parar als camps de la casa
del Putxot. Hi ha una petita bassa i es veuen les restes de
la casa sobre un petit turó. És un lloc tranquil
per descansar i gaudir del paisatge.
|
Cap
al sud-oest es veu la casa de la Baga, d’on heu vingut.
Ben aviat la ruta enllaça amb la pista principal
que va a Sant Sadurní de Rotgers.
L’església es troba a l’esquerra del
camí. Prop d’aquí -a uns 700 metres
cap a la dreta- hi ha la font de Cirera que donava aigua
a la casa del mateix nom, avui arrasada.
L’església romànica de
Sant Sadurní de Rotgers (segles XI i XII), des de
la seva restauració, ha estat inclosa en la xarxa
de monuments visitables de la Diputació. Per 2 €
(1,35 € els nens i els pensionistes), us donaran una
informació molt completa sobre la història
i la construcció de l’església. És
del tot recomanable. Consulteu els horaris d’obertura.
Seguint la cresta de darrere de l’església,
arribareu en un parell de minuts a unes restes de murs adossats
a una paret rocosa. Són les restes d’una o
dues cases medievals de la mateixa època que l’església.
S’hauria d’imaginar unes cases amb una o dues
estances i una teulada d’un sol pendent.
 Sant
Sadurní de Rotgers |
Des d’aquí
cal retornar pel mateix GR per on heu pujat fins a arribar
a un torrent on el GR continua cap a l’esquerra per
un sender; vosaltres haureu de continuar per la pista de
la dreta seguint les marques verdes i blanques. Després
d’un quilòmetre, la ruta se’n va cap
a la dreta per una altra pista cap a la casa de Capdevila
per tornar a marxar cap a la dreta per una altra pista,
abans d’arribar a la casa, que després es converteix
en camí i passa per una zona d’antics conreus
i les restes d’una barraca. Surt a una cresta i comença
a baixar cap a l’esquerra. Cap a l’esquerra
veureu un altre camí amb una creu verda i blanca
pintada en un arbre. Aquest camí, una mica emboscat,
amaga una sorpresa: si el seguiu creuareu la llera del torrent,
gairebé sense perdre alçada, i a l’altre
costat veureu unes estructures estranyes: són antics
forns de calç utilitzats per coure pedra i fer-ne
calç. Cal anar en compte, ja que es troben en ruïnes
i el terreny amaga algun forat.
 Sta.
Magdalena de Guardiolans |
Retornant a la ruta,
el camí baixa fins a sortir a una pista. Cal que gireu
cap a la dreta per trobar novament el GR i seguir-lo fins
a tornar al primer coll que havíem deixat per anar
cap al coll de la Mola. La part més interessant d’aquest
tram és l’església de Santa Maria de Guardiolans,
d’evident antiguitat. El camí passa entre l’església
i la casa del Solà, antiga casa de pagès convertida
en residència casa de pagès. L’església
està citada des del segle X i té una estampa
romànica però fou reformada de forma important
durant els segles XVII i XVIII.
|
