Sortim de Borredà per la part baixa i seguim la carretera en direcció a Berga. Al cap de mig quilòmetre, a la sortida d'un doble revolt, prenem a l'esquerra una pista senyalitzada al pont de Sant Joan i el camí dels Graus. De seguida arribem al Merdançol (juntament amb el GR, que també baixa de Borredà), riu que davalla encaixat entre cingles (15 min). El travessem pel pont esmentat, alt i atrevit. A l'altra vora, un camí esglaonat s'enfila per un clot secundari i porta a un oratori dedicat al pare Coll. El camí avança pel fons de la clotarada, humida i boscosa, fresca a l'estiu, glacial a l'hivern. Aviat passareu per una lleixa estreta abocada al barranc, coneguda amb el nom de Graus. Un xic més amunt, cal deixar a l'esquerra el camí de Fonteuler. Sempre clot amunt, s'arriba al revolt d'una pista travessera, que cal seguir amunt només uns metres, fins a la sortida del següent revolt. El corriol apareix novament, i al cap d'uns quants revolts guanya la carena, a l'indret del collet de l'Estisora ( 1.016 m – 1 h). A l'esquerra (E), fora del camí, hi ha una penya que és un bon mirador de la vall de Borredà i les muntanyes que l'envolten. El corriol, sempre molt fressat i evident, emprèn el descens, retallant de biaix la solana de la muntanya, cap al collet de Forcons ( 984 m). En aquest paratge contemplem noves vistes cap a migdia. (En arribar al Salt del Baile, el corriol descriu un revolt perfectament rodó, de 360º).

A mitja baixada, el camí travessa el rec dels Vinyals (1h 15min), sota el cingle del Duc, s'enfila per un mal pas, i en assolir un contrafort de la muntanya (serrat de les Parets), es descobreix el santuari de la Quar i el veïnat del Pla de la Cor, on destaquen les cases de Can Pou i Soldevila.

L'església de Santa Maria de la Quar, potser d'origen visigòtic, s'esmenta per primer cop (Lacorre) l'any 900, en què fou consagrada. L'any 1069 fou cedida, juntament amb la parròquia, al monestir de la Portella. En el decurs del temps ha estat molt modificada, i són poques les restes que conserva de l'època romànica. A l'interior, s'hi venerava una talla romànica de la Mare de Déu de la Quar, de molta devoció a tot el Lluçanès i baix Berguedà. A llevant, al peu del santuari, hi ha la petita cova on fou trobada la imatge. El santuari disposava de rectoria, hostelatge i una font. La forma antiga i encara viva del lloc és la Cor, tot i que ja està molt estesa la forma oficial ultracorregida de la Quar. Segons Coromines, el nom prové de l'iberobasc i significa roca roja, etimologia que coincideix amb la situació del santuari dalt d'un cingle de conglomerat rogenc. El santuari ofereix una panoràmica que comprèn des del Montseny i el Collsacabra fins als cimals de l'alt Berguedà. A primer terme, però, destaca la solitària vall de la Portella i la regió d'agulloles i canals que s'estén entre Salga i Sant Miquel.