Desnivell: 650 m / Dificultat: mitjana
Damunt del llogaret de Castell de l'Areny (o Alareny), pel N, s'alça una cinglera infranquejable, coneguda amb el nom de Rocs de Castell. Al cim d'aquesta muralla hi ha el Ras de Clarent, que ofereix una perspectiva totalment aèria de la vall. Un corriol ben fressat tramunta el cingle i entra a la recòndita regió de la Clusa, a través de l'únic pas possible, el cap dels Rocs. L'ascensió, a través d'un paisatge nou, dolç i boscós, típicament prepirinenc, continua fins a l'esmentat Ras de Clarent. Tota la ruta està senyalitzada amb les marques del GR (4 i 241). El nom de Castell d'Alareny deriva d'un Castro Adalasindo documentat des del s. X. Del castell d'aquell senyor germànic, no n'ha arribat cap rastre. El poble s'apinya dalt d'un cingle, a redós de l'església parroquial de Sant Vicenç, d'origen romànic. La porta presenta guarniments de ferro forjat de tradició medieval.
| Comencem
a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble i seguim uns metres
la carretera. Tot seguit prenem a la dreta un corriol que supera
el marge i s'enfila lentament (NE) per la baga de la carena i per
damunt de la carretera. A la solana hi ha el Mas de les Cases i,
al damunt, la gran cinglera dels Rocs de Castell. Al capdamunt d'aquesta
primera pujada s'assoleix el Coll Jovell (1.039 m – 10 min).
Hi trobem la pista d'accés a un xalet. La seguim a l'esquerra
uns metres i reprenem el vell camí, molt fressat i sempre
senyalitzat amb les marques del GR. Passem per damunt de les Cases
i entrem a la Devesa de les Cases, on comencem a pujar entre pins
i roures. El camí es redreça progressivament, però
ofereix, de tant en tant, boniques perspectives del poble de Castell,
cada cop més enfondit.
Al capdamunt de la pujada, quan ja començava a ser esgotadora, s'assoleix un collet en la cresta (cap dels Rocs, 1 h), on hi ha unes ruïnes (les Pilones) del temps en què la fusta de la Clusa es baixava amb cables. El cap dels Rocs és la porta d'entrada a la Clusa, olla muntanyosa a l'estil de la vall de Núria, en el centre de la qual hi ha l'ermita de Sant Romà. El camí avança planer per un paisatge nou, frondós i solitari. |
Som
a la Baga de Sant Romà, on creix una fageda sorprenent. Passareu
a tocar el Faig Gros del Cap dels Rocs. Més enllà,
el camí, preciós, emprèn el descens una mica
bruscament i recull per l'esquerra un brancal més evident
que us pot induir a error a la tornada. Finalment, saltarem el rec
de Clarent, travessarem el peu del solell de la Costassa i de sobte
a l'ermita i la casa de Sant Romà (1h 20min). Clusa significa
tancat, i l'esglesiola de Sant Romà ocupa el centre d'aquesta
vall closa, que té com a entrada natural l'estret i escabrós
pas de l'Escalell. Sant Romà és un bonic edifici del
s. XII, que ha estat restaurat en època moderna. Fins el
1936 s'hi guardà una notable majestat romànica, dels
ss. XI o XII.
Ara prenem la pista que pel costat de la casa remunta el rec de Sant Romà (NE). De seguida passa per sota del Molí de la Clusa, descriu un revolt rodó i, tot abandonant aquesta vall, travessa el serrat i penetra a la vall veïna de Clarent. La pista s'enlaira suaument pel fons d'aquesta tranquil·la vall, antigament conreada. Al capdamunt de la clotada i en sortir del bosc s'assoleix el ras de Clarent (1h 50min), balconada herbada penjada just al caire de la timba, damunt la vall de Castell. |
